XARXES INFORMÀTIQUES LOCALS

XARXES INFORMÀTIQUES LOCALS

Permeten intercanviar informació entre els diferents ordinadors, compartir perifèrics (impressores, escàners..) i centralitzar la connexió a Internet.

Cada aparell necessita un dispositiu anomenat adaptador de xarxa, ranura interna(integrat en la placa base) o port USB.

L'adaptador de la xarxa es connecta al cable de xarxa mitjançant un port o connector. Els més emprat és el port Ethernet. Cal no confondre'ls amb els connectors de telefonia perquè tenen un aspecte similar.

D'altra banda, la manera com es connecten les diferents dispositius entre ells dóna lloc al que anomenem topologies de xarxa:

 

 El sistema més habitual es la connexió en estrella, en el qual els ordinadors es comuniquen amb un dispositiu central que sol ser un concentrador o bé un commutador.

DIFERÈNCIA ENTRE CONCENTRADOR I COMMUTADOR:

Concentrador transmet tota la informació que li arriba a tots els ordinadors connectats, mentre que un commutador transmet cada paquet d'informació només a l'ordinador que espera aquella informació.

IDENTIFICACIÓ I SEGURETAT

SIM:emmagatzema la identificació del client, el número de telèfon, el PIN, la configuració de les preferències e els missatges de text, i fa possible el canvi de la línia d'una terminal a un altre.

PIN:és un codi de 4 xifres que serveix de contrasenya per engegar el telèfon. Si s'introdueix un codi PIN erroni tres vegades seguides, la targeta SIM queda bloquejada i només es pot desbloquejar fent servir el PUK.

PUK: és un codi de 8 xifres es subministra amb la documentació en comprar el mòbil. Desbloqueja la targeta en cas d'oblit del PIN. El PUK erroni 10 vegades seguides, bloqueja permanentment la targeta.

IMEI: és un codi pregravat que identifica l'aparell a escala mundial i es transmet a la xarxa en connectar-s'hi. Aquest és el codi que es fa servir per bloquejar els telèfons mòbils.

EIR: llista negra on consten els telèfons robats o els que tenen problemes tècnics greus que podrien perjudicar la xarxa.

LA TELEFONIA MÒBIL

INTRODUCCIÓ

La telefon al final del segle XX, es va popularitzar. La primera aplicació sense fila bidireccional de senyals de veu, avui en dia ofereix molts serveis addicionals, com la transmissió de missatges curts (SMS), la transmissió de missatges multimèdia (MMS), videotrucades, càmera fotogràfica, connexió bluetooth i connexió a Internet.

CLASSIFICACIÓ DE LES CÈL·LULES SEGONS LA MIDA:

 -Megacel·les. Abast de més de 20Km i cobertura per satèl·lit.

-Macrocel·les. Abast d'entre 1,5 i 20Km, per a zones rurals.

-Minicel·les. Abast d'entre 0,7 i 1,5Km, per a zones urbanes.

-Microcel·les. Abast d'entre 0,3 i 0,7Km, per a zones urbanes amb trànsit intens.

-Piccocel·les. Abast de meny6s de 300m, usades a l'interior d'edificis on no arriba cobertura      de l'exterior o on cal donar cobertura a un trànsit especialment alt, com ara estacions de tren.

ESTACIÓ BASE 

Cada punt del territori hi està associat a alguna. Els terminals es comuniquen amb les estacions mitjançant microones de freqüència entre 900MHz i 2000MHz. Cada estació disposa d'un conjunt de freqüències que pot assignar a les comunicacions que s'estableixen dins la seva zona de cobertura. Les estacions properes entre elles fan servir freqüències diferents, per evitar interferències, però estacions allunyades poden reutilitzar freqüències.

 FUNCIONAMENT DE LA XARXA DE TELEFONIA MÒBIL

-Quan el mòbil s'encén, el primer que fa és detectar senyals provinents d'una o més estacions base. Tot seguit envia a aquella que rep amb més potència la informació que indica que es troiba sota la seva cobertura.

-Quan el mòbil es desplaça, detecta si passa a rebre senyals d'una altra estació amb més potència. Llavors es produeix el que s'anomena commutació de canal: les estacions es comuniquen entre si i la que rep el senyal del mòbil amb més potència hi queda assignada.

-Quan el mòbil rep o fa una trucada, les estacions base es comuniquen amb les centrals de commutació, que realitzen l'enllaç de cada trucada.

EL TELÈFON I LA XARXA COMMUTADA

INTRODUCCIÓ

El telèfon permet fer transmissions bidireccionals de senyals d'àudio punta punt. No cal cap mena de coneixement tècnic per fer-lo funcionar.

ORÍGENS DE LA PARAULA

La paraula telèfon  prové del mot grec 'tele', que vol dir distància i 'phone' que vol dir veu.

INVENTOR DEL TELÈFON

Antonio Meccui és el veritable inventor del telèfon, encara que durant molt de temps se li va atribuir a Alexander Graham Bell perquè va ser ell el primer en patentar-lo.

XARXA COMMUTADA

sistema de connexió en el qual  cada terminal es troba connectat a una central, i cada central es troba connectada a altres centrals. Els terminals no es connecten directament entre ells, ni tampoc ho fan les centrals.

COMMUTACIÓ DE CIRCUITS

 Proces implicat quan s'inicia la trucada, estableix el camí entre els dos terminals.
Antigament, la commutació de circuits es realitzava manualment. Amb una operadora, ella s'encarregava de connectar els cables corresponents.
Ara la commutació es realitza de forma automàtica. A cada usuari li correspon un número i es transmet a la central mitjançant tons de freqüència.