dilluns, 20 de gener del 2014

LA TELEVISIÓ

INTRODUCCIÓ

És un sistema de transmissió d'imatges i sons punt-multipunt. La transmissió és semblant a les transmissions radiofòniques, si bé es necessita més amplada de banda perquè el senyal transporta molts més informació.

ORIGEN DE LA PARAULA

La paraula 'televisió' porta el prefix grec ''tele" que vol dir "lluny", és doncs una tecnologia que ens permet la "visó" a distància.

IMATGES EN MOVIMENT

En realitat no són imatges en moviment, sinó que el que es fa, es transmetre un conjunt d'imatges fixes anomenades fotogrames que vistes una rere l'altra, generen la visió del moviment.

PANTALLA

Una pantalla realment són diferents píxels que formen la imatge.
Doncs el que cal transmetre és, la informació de la lluminositat de cada un d'aquests píxels un mínim de 25 vegades.

RECEPTOR: descodifica el senyal rebut i fa que s'il·luminin els píxels corresponents a cada punt de la pantalla. Fa poc es feia servir un canó d'electrons.

CANÓ D'ELECTRONS: dirigia un raig d'electrons a la pantalla per il·luminar uns revestiments de fòsfor, però ara es fan servir pantalles de plasma.

PANTALLES DE PLASMA: poden funcionar gràcies a descàrregues elèctriques que fan il·luminar petits fluorescents de gas o pantalles LCD.

PANTALLA LCD: en elles


LA TELEVISIÓ D'AVUI DIA 

La televisió no transmet imatges en moviment, sinó que, transmet un conjunt d'imatges fixes anomenades fotogrames, que, vistes una rere l'altra, generen la percepció de moviment.

La imatge continua en realitat és una il·lusió en realitat és, un mosaic de petits punts de colors blau, verd i vermell, anomenats píxels. La llum d'aquests tres colors, combinada en diferents proporcions i vista des d'una distància suficient, ens dona la impressió d'estar veient superfícies planes de qualsevol color. 

El televisor se'n carrega de descodificar el senyal rebut i fer que s'il·luminin els píxels corresponents a cada punt de la pantalla. Fins fa poc tots els televisors feien servir un canó d'electrons en el qual es dirigia un raig d'electrons a la pantalla per il·luminar uns revestiments de fòsfor, però actualment els més entesos fan servir pantalles de plasma on descàrregues elèctriques fan il·luminar petits fluorescents de gas o pantalles LCD en les quals uns cristalls líquids obstrueixen o deixen passar la llum de cada punt.

LA RÀDIO

INTRODUCCIÓ

Les transmissions de ràdio son totes aquelles comunicacions que utilitzen ones electromagnètiques de radiofreqüència.(les que no es poden veure). Generalment quan parlem de ràdio volem referir-nos a la radiodifusió, és a dir, la transmissió de senyals d'àudio punt-multipunt.

ELS PRIMERS EXPERIMENTS

Van començar l'any 1906, però no van donar efecte dins l'any 1920. Va ser un invent revolucionari ja que es podia parlar instantàniament i va ser una nova manera d'entretenir a la gent.

Les emissores de ràdio solen anar per dues freqüències FM i AM. La més utilitzada es la FM.Però amb la freqüència AM arriba la informació a llocs més llunyans sense necessitat de repetidors.
Les ones de ràdio se solen transmetre mitjançant antenes i repetidors terrestres, tot i que hi ha algunes emissores que realitzen també transmissions per satèl·lit.


dilluns, 13 de gener del 2014

EL TELÈGRAF

INTRODUCCIÓ

El telègraf va ser un dels primers aparells que va permetre la transmissió gairebé instantània de missatges a la llarga distància. Va quedar obsolet amb la invenció del telèfon, però durant el segle XIX va ser la manera més ràpida i eficient de comunicar-se entre punts llunyans. 

ORIGEN DE LA PARAULA

Prové dels mots grecs tele, que vol dir 'distància', i graphein, que significa ' escriure'.
Els primers telègrafs al receptor només hi tenien una làmpada que s'encenia quan l'emissor premia el polsador, i calia apuntar manualment punts i ratlles segons la durada del pols lumínic.



 
 






 






<---------------CODI MORSE